Els factors de risc dels lligaments

Actualizado: abr 18

Els lligaments mantenen unides les vèrtebres individuals i garanteixen l'estabilitat de la columna vertebral. Al mateix temps també garanteixen una certa mobilitat. Un lligament longitudinal anterior i un altre posterior respectivament recorren tota la columna vertebral. El lligament longitudinal anterior s'uneix als cossos vertebrals i manté la tensió entre ells.El lligament longitudinal posterior s'uneix als discos vertebrals.


que la tensió d'aquests lligaments depèn de l'altura del disc intervertebral, una diminución de l'altura de l'espai intervertebral comporta una relaxació del lligament cervical posterior. Aquesta alteració desestabilitza ràpidament a altres segments.Els arcs cervicals estan units entre si pels lligaments grocs (del llatí ligamentaflava). Juntament amb la musculatura de l'esquena prevenen el “bolcat” de la columna vertebral. El lligament interespinal (del llatí ligamentuminterspinale) entre les apófisis espinoses estabilitza el moviment d'inclinació.


A Mans de Sant el centre de fisioteràpia de referència a Sant Cugat, som experts en el tractament dels lligaments


FACTORS DE RISC O TIPOLOGIA.

L'edat: Aquestes lesions són més freqüents entre la segona i la tercera dècada de vida. L'edat mitjana en no esportistes és de 37,5 anys per 25,5 en practicants d'alguna mena d'esport.


El sexe: Predominen en homes en una proporció 2/ 1 respecte a les dones. Encara que existeix un major risc potencial en les dones, la influència d'activitat esportiva és major entre la població masculina. A mesura que augmenta l'índex de població esportiva femenina, les xifres es van equiparant.


L'activitat esportiva: Les estadístiques publicades per les compañias asseguradores concedeixen major índex d'inestabilitats a esports com el rugbi, l'esquí i esports de contacte amb pilota com el futbol i bàsquet. Els accidents de trànsit: provoquen lesions d'imprevisible gravetat.Potencialment el dolor s'origina en les estructures anatòmiques que constitueixen la columna lumbar i lumbosacra (Taula 1):1. Vèrtebres: la seva part més sensible és el periosti. Quan existeix una fractura i el periosti està compromès, el dolor apareix a l'examen físic molt ben precisat i localitzat. En canvi, el teixit ossi i intramedul·lar donen una informació menys precisa del dolor, probablement a través de fibres autonòmiques que acompanyen a la xarxa vascular. Tumors intraossis poden ser asimptomàtics o donar una simptomatologia imprecisa, però quan irrompen a la cortical es fan clarament simptomàtics.


2. Articulacions: l'articulació intervertebral produeix dolor només quan existeix una sobrecargamecánica que es transmet a les estructures veïnes. El disc mateix no fa mal, però un disc alterat té menor capacitat per a absorbir les forces mecàniques exercides sobre ell. Les articulacions interapofisiarias posteriors formades per les facetes articulars posteriors de dues vèrtebres contigües, una superior i una inferior, constitueixen una articulació sinovial diartrodial. Com a tals, poden causar dolor per inflamació d'origen mecànic -per sobrecàrrega o hiperpresión sobre aquestes articulacions, o mal alineament d'elles (dismetrías que fan alterar el paral·lelisme de les facetes articulars)-o a causa d'una alteració discal, amb la consegüent sobrecàrrega d'aquestes articulacions. La hiperlordosis, postures vicioses i artrosis de les facetasarticulares produeixen dolor pel mateix mecanisme.


3. Lligaments: la pressió sobre el lligament comú posterior produeix dolor, la qual cosa ocorre quan existeix una degeneració discal o quan el nucli pulposo bomba cap endarrere. El lligament groc i els lligaments interespinosos no són sensibles.


4. Arrels nervioses: conformen el plexe lumbar i lumbosacro (nervi ciàtic L4-L5-S1-S2-S3). La seva compressió pot provocar dolor intens, quadre denominat lumbociática. El simple contacte amb l'arrel pot produir dolor i amb major raó si hi ha tracció, estirament (signe de Lasègue) o augment de la compressió del nervi. El dolor s'irradia seguint la distribució del nervi corresponent (signes irritatius de l'arrel) o apareixen parestèsies. Quan la compressió és major o permanent, s'altera la funció, provocant símptomes deficitaris, singlot o areflèxia i paresias.


5. Músculs i fàscies: són capaços de provocar dolor sord i intens. La distensió de les fàscies musculars i aponeuròtiques provoquen dolor especialment en la columna lumbar (fasciatoracolumbar). El dolor de les articulacions vertebrals i dels lligaments lumbosacros origina un espasme reflex dels músculs posteriors de la columna vertebral, contractura muscular dolorosa per si i perquè causa sobrecàrrega per hiperpressió de les articulacions vertebrals, afavorint la perpetuació del dolor.




17 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo